Una escola inclusiva oberta a tothom

Avui m’agradaria parlar sobre les Unitats d’Suport a l’Educació Especial (USEE). Durant les últimes setmanes he pogut participar en la intervenció que realitza la meva tutora de pràctiques a les USEEs de l’escola. En el centre hi ha 3 USEEs: Proa (per cicle infantil), Timó (per cicle inicial i 3r de primària) i Popa (per 4t, i cicle superior), amb 8-10 alumnes per classe, una mestra d’EE i una educadora a temps complet. També hi ha un vetllador itinerant.  La USEE és un recurs que té com a objectiu afavorir la participació dels alumnes amb NEE en l’escola ordinària, tot promovent un model inclusiu.

Però, què entenem per inclusió? Inclusió és més que un mètode, una filosofia o una agenda d’investigació; és una forma de vida; es tracta de «viure junts»; consisteix a «donar la benvinguda a l’estranger que torna» i ser novament partícips de la totalitat. Senzillament creiem que la inclusió és una manera millor de viure. És el contrari de segregació i d’apartheid. La inclusió determina els llocs on vivim, on rebem l’educació, on treballem i on ens divertim. És canviar els nostres cors i els nostres valors.(Pearpoint i Forest, 1992:15)

Cal remarcar, per tant, que integració i inclusió no són sinònims, tot i que a vegades els utilitzem indistintament. La integració, fa referència a la “normalització” educativa dels nens amb discapacitat dins de l’escola ordinària, centrant-se en la importància de compartir un mateix espai educatiu. L’educació inclusiva, en canvi, no només defensa la convivència en un mateix espai educatiu, sinó que a més,  aposta per un model d’escola on tothom hi tingui cabuda, adaptant el context a les necessitats educatives dels alumnes. Així doncs, l’escola inclusiva ha de complir característiques següents:

• Centrar-se en les capacitats i punts forts de l’alumne, i no en les discapacitats i el diagnòstic.
• Significar un canvi en profunditat del sistema escolar i en els valors socials.
• Estar basada en principis d'equitat, cooperació i solidaritat.
• Acceptar la diferència, les individualitats i característiques personals com una riquesa.

El model inclusiu és un tret d’identitat que defineix l’escola, per aquest motiu, es prioritza l’escolarització dels alumnes amb NEE dins l’aula ordinària sempre que sigui possible.No obstant això, les característiques d'alguns alumnes no els permeten romandre la totalitat de les hores lectives a l'aula ordinària (com són casos d'Autisme, Síndrome X fràgil, retard mental, Síndrome de Seckel, Trastorns psicòtics, etc.) La CAD juntament amb l’EAP s’encarreguen de fer aquesta valoració i decidir quina és l'atenció educativa més adient a cada cas. La USEE facilita la realització d’aprenentatges més instrumentals, funcionals i terapèutics adaptats a les capacitats dels alumnes, promovent l'autonomia personal.

La meva tutora juntament amb les mestres de les USEEs realitzen Plans Individualitzats (PI) flexibles que s'adapten a cada alumne en funció de les seves necessitats.

L’alumnat d’USEE amb més dificultats també té un grup ordinari de referència amb qui participa en les sessions d’educació física, música, plàstica, biblioteca, menjador, activitats, excursions, sortides, colònies, festes, tallers, etc.

                                                                 Font: Descosido

Com aprenem les matemàtiques?

Una de les tasques que estic realitzat a l’escola és el suport educatiu a un alumne amb NEE  de quart de primària, dins de l’aula ordinària en l’assignatura de matemàtiques. M’agradaria fer referència a la manera en com es treballen les matemàtiques en aquesta classe ja que s’allunya de la metodologia tradicional basada en el llibre de text, que encara avui dia s’utilitza en moltes escoles públiques catalanes.

En aquest cas, la mestra utilitza una metodologia vivencial: pràctica i útil que parteix del context proper als alumnes. Aquesta metodologia té  molts avantatges ja que afavoreix la motivació dels alumnes, l’aprenentatge significatiu, el treball col·laboratiu en petit grup així com la resolució de problemes i cerca de respostes a través de la reflexió individual i conjunta, fomentant la creativitat, l’intercanvi d’idees i el consens entre els companys. 

Alguns exemples d'activitats realitzades són els següents:

A continuació us convido a escoltar el programa de Blog de Mestres dels Informatius de Catalunya Ràdio, on es visiten escoles i instituts de tot el país per descobrir noves propostes educatives. L’audio que us recomano s’anomena Matemàtiques pràctiques i útils i ens parla de l’experiència duta a terme a  l'Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu.

Els professors expliquen que la metodologia que utilitzen a l’àrea de matemàtiques, es basa en la pràctica i el treball col·laboratiu en petit grup. Per exemple, per treballar les àrees, parteixen de la qüestió “quants hi cabem?” i a partir d’aquí dedueixen i inventen maneres per poder mesurar l’àrea de diferents espais.

En la meva opinió, aquesta proposta comparteix un model educatiu molt semblant a la que  plantejava  anteriorment però en un nivell educatiu superior.  Crec que és molt positiu que els mestres creïn nous programes educatius i sobretot que els comparteixin a la xarxa per poder servir d’inspiració i estendre les bones pràctiques.

Podeu escoltar el fragment del programa en el següent link:

 - Informatius Catalunya Ràdio: Matemàtiques pràctiques i útils. 15/10/2015

Me lo contaron y lo olvidé; lo vi y lo entendí; lo hice y lo aprendí. (Confuccio)
 

Suport Educatiu Personalitzat (SEP)

Avui m’agradaria parlar del SEP, un recurs de suport educatiu impulsat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, de caràcter preventiu, que pretén disminuir el fracàs escolar a les escoles catalanes. Aquest recurs va adreçat a l’alumnat d’Educació Infantil i Primària amb dificultats d’aprenentatge específiques, concretament es treballen continguts referents a les àrees de llengües i matemàtiques. El SEP té la finalitat de contribuir a atendre les necessitats individuals d'aprenentatge de l’alumnat i fomentar la igualtat d’oportunitats. El recurs consisteix en la realització d’hores addicionals de reforç i suport educatiu en horari extraescolar ja sigui a l’inici o en finalitzar la jornada.

Per tal de decidir quins alumnes s’incorporen al SEP els tutors proposen quins alumnes de l’aula mostren més dificultats educatives, posteriorment, des de la CAD es decideix i prioritza aquells que més ho necessiten.

Aquest es el tercer curs que es realitza el SEP a l’escola on duc a terme les pràctiques,  i tot i que el primer any la implantació va ser precipitada i va originar forces crítiques per part del professorat actualment és un recurs que funciona satisfactòriament i del qual forces alumnes se’n beneficien. 

Font: Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. (2015) Documents per al'organització i la gestió delscentres (p.15)

CCOO. (2011) El Conflicte del Suport Educatiu Personalitzat.

El problema de l'acceleració en temps educatiu

Estem a mitjans de novembre i per tant a l’escola ja s’apropa el final del primer trimestre i tot el que això suposa: l’avaluació dels alumnes, l’elaboració d’informes, el seguiment del ritme d’aprenentatge, el grau de compliment de la programació preestablerta, etc. Per aquest motiu no és estrany veure a l’escola mestres que van de bòlid i que no paren de repetir el munt de coses que han de fer i el poc temps de que disposen per realitzar-les.

Aquest fenomen que he pogut observar a l’escola m’ha fet pensar en la importància de la gestió del temps a l’escola. Hi ha la concepció social que aprendre més coses, en el mínim de temps i com més aviat millor, és sinònim d’èxit escolar, però estem molt equivocats. Així doncs, aquest ritme que ens marquen paràmetres com el currículum escolar, el calendari, la temporització,  les programacions, etc. ens porta a una acceleració del temps escolar que provoca una sobrecàrrega en mestres i alumnes que pot derivar en estrès.

Malauradament en l’actualitat hi ha molts alumnes que a més de tenir un horari escolar planificat al detall, tenen el temps lliure recarregat d’activitats extraescolars, fet que els porta a viure a contrarellotge i a no poder gaudir del que fan en cada moment.

No obstant, hi ha solució a aquesta velocitat vertiginosa a la que la societat en ha empès  a viure. La clau està en aprendre a gaudir de la vida i assaborir el temps, i això hem de transmetre-ho a l’escola en la nostra tasca educativa perquè els nens i nenes aprenguin a viure i aprendre millor.

Existeixen moviments pedagògics com "Slow Education" que promouen aquest canvi de mentalitat a l’escola, és a dir, la desacceleració del ritme de l’escola per promoure l’aprenentatge significatiu.

Us recomano la lectura “d’Elogi a l’educació lenta” un llibre què ens obre les portes a aquest paradigma i ens dona les claus per a aplicar-ho en el nostre dia a dia a l’aula.

  "Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona." (Domènech, 2009)

FONT: Domènech, F. (2009). Elogi a l’educació lenta. Barcelona: editorialGRAÓ

Il·lustració: Frato, 2002,  Francesco Tonucci.

L'assemblea de classe diu molt de l'escola

Avui m'agradaria parlar sobre una eina educativa molt normalitzada i integrada dins de la realitat escolar que amaga un gran potencial educatiu i de transformació social: l'Assemblea de classe. 

L’assemblea representa l’òrgan de participació dels alumnes en la realitat escolar, a través de la qual es fomenta una actitud crítica, activa, autònoma, col·laborativa, participativa i compromesa amb l’entorn. Tots els cursos realitzen les assemblees un cop per setmana al llarg d'una hora aproximadament. En aquest espai, és on els alumnes tenen l'oportunitat d'expressar-se i "dir la seva", tot seguint unes normes que asseguren l’orde, funcionament i coherència d'aquesta activitat.

Per començar, els alumnes mouen les cadires i les disposen en cercle per tal de crear un ambient que propiciï la comunicació i diàleg entre alumnes. Hi ha dos alumnes encarregats de gestionar l’assemblea: El moderador/a, és qui dona els torns de paraula, demana ordre i modera la reunió; el secretari/a, és qui escriu els acords presos i deixa constància escrita del que s’ha parlat en l'acta.

En segon lloc, durant l’assemblea s'aborden diferents temes:

• Els delegats de casse traslladen la informació pertinent als seus companys.
• Els alumnes poden:
  - expressar els seus problemes, conflictes, dubtes, qüestions, relacionades amb l'àmbit escola.
  - fer propostes sobre projectes o activitats que voldrien realitzar a l'escola.- felicitar als companys per les seves actituds i comportaments positius.

Per tot això, l'assemblea és una activitat que fomenta el diàleg entre iguals així com el tractament de valors democràtics i la participació ciutadana.

En el meu parer, podem dir que l'assemblea és el reflex del model pedagògic i metodològic de l'escola, definit en el PEC, que promou la  formació integral de l’alumnat, preparant-lo per a la vida, capacitant-lo per dialogar amb les interpretacions que els altres fan del món. Potenciant la capacitat crítica que ha de tenir qualsevol persona. Per tal d'aprendre i transmetre valors que afavoreixin el respecte, la tolerància, la col·laboració i la participació. l'assemblea afavoreix la socialització, la convivència, la responsabilitat que permet a l’alumnat actuar de manera autònoma des del seu desenvolupament personal. Així doncs, l’escola ha de mantenir el seu compromís d’educar en els valors democràtics i el respecte als Drets Humans malgrat les contradiccions socials que puguin aparèixer.

 “El uso total de la palabra para todos me parece un buen lema de bello sonido democrático, no para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo”.

(Gianni Rodari, 1983 )



Font: Rodari, G. (1983) GRAMMATICA DELLA FANTASIA.

Viatge al món de les emocions

Durant la meva tarcera setmana de pràctiques he pogut presenciar un taller d’Educació Emocional organitzat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, realitzat amb els alumnes de quart de primària.  Aquesta activitat anomenada “Viatge al món de les emocions” ha estat dinamitzada per una  psicopedagoga externa al centre i s’ha organitzat en dues sessions de 1 hora i 30 minuts cadascuna.  L’estructura de les sessions ha estat la següent:

PRIMERA SESSIÓ 

(disposició de la classe amb les cadires en cercle per a que tots ens puguem veure)

• Benvinguda i inici de l’activitat ballant per "trencar el gel i deixar-nos anar”.
• Definim conjuntament què és una emoció.
• Projecció d’unes imatges i vídeos, què ens fan sentir? Quines emocions ens provoquen?
• Tractem i definim les cinc emocions principals (por, tristesa, alegria, ira i fastig) i verbalitzem situacions que ens les provoquin.
• Joc de “l’Amic secret”: es tracta de procurar fer feliç un dels nostres companys sense que ell se n’adoni ni sàpiga qui som, concretament farem una distribució a l’atzar a través d’un sorteig secret. És fonamental no desvetllar a la resta de companys qui ens ha tocat perquè el joc sigui més divertit.

SEGONA SESSIÓ 

(disposició de la classe amb les cadires en cercle per a que tots ens puguem veure)

• Benvinguda i inici de l’activitat ballant per “trencar el gel i deixar-nos anar”.
• Resolució del joc de l’amic secret: Anem un per un resolent qüestions relacionades amb el nostre “amic secret”: saps qui ha sigut?, què ha fet per tu?, com t’has sentit?
• Després demanem al corresponent amic secret que es rebel·li (si es que no l’han encertat), i que expliqui què ha fet per fer feliç al  seu company? Com s’ha sentit? Quines coses bones té el seu company?
• Tot seguit el company dona les gràcies al seu amic secret i es fan una abraçada com a símbol d’amistat i agraïment.
• Per últim, la psicopedagoga ens dona un sobre amb el nom del nostre company i un paper on hem d’escriure tres coses bones sobre aquest per a regalar-li.

I per acabar....

... una mica de valoració i reflexió conjunta...

La psicopedagoga els ha demanat als alumnes que descrigueren el què han sentit o què els ha semblat l’experiència en una paraula. Les respostes han estat molt diverses, però totes positives, com:

 “guai”, “alegria”, “benestar”, “content”,  “amistat”, “bé”, “genial”, “felicitat”, “divertit”, etc.

Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)

Des del primer dia que vaig arribar a l'escola i vam seure a parlarsobre com seria la meva estada de pràctiques (horaris, funcions, etc.), la meva tutora em va proposar que assistís a les reunions de la CAD. Aquestes es duen a terme quinzenalment, concretament els dimarts al matí un cop finalitzades les classes (a partir de les 12,30h). La CAD és l’espai on es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de l’alumnat, se'n fa un seguiment, es revisen  i es promouen canvis per millorar els resultats, etc. 

Els membres que formen part de la CAD són: la coordinadora d’EE i psicòloga (que fa la funció de psicopedagoga del centre), l’equip directiu, les mestres d’EE, els mestres de suport, educadors, el psicopedagog de l’EAP i esporàdicament els tutors involucrats en casos especials.

  

D’acord amb el Departament d’Ensenyament, la CAD té com a funcions principals:

• Concretar els criteris i prioritats que el centre estableix per l’atenció a la diversitat dels alumnes.
• Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades. 
• Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació a la diversitat i als alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la participació.
• Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb NEE i específiques, d’aquells que tenen dificultats per aprendre.
• Proposar els plans individualitzats (PI) i planificar les actuacions i reunions necessàries pel seu desenvolupament i concreció.
• Col·laborar en la construcció d’un marc de referència comú a nivell de centre per avançar en la inclusió i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a l’alumnat, segons les seves diferents necessitats. 

Més informació consultar document sobre atenció a la diversitat del Departament d'Ensenyament (Enllaç al document en PDF) 

El 6 d’octubre vaig poder acudir a la meva primera reunió de la CAD. Durant aquesta trobada es va tractar principalment un tema de relació amb les famílies:

Concretament es va abordar un cas amb una problemàtica en la relació escola-família d'un nen d'EE. Així doncs, la família es mostra en desacord amb les actuacions psicopedagògiques dutes  a terme per l'escola i demanden una nova intervenció i avaluació del cas per part de l'EAP. Des del centre, es creu que la família té problemes referents a l'acceptació de les NEE del nen i que necessiten suport acompanyament emocional per promoure la seva acceptació.