Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

Avui m’agradaria parlar sobre el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A l’escola hi ha un nombre força elevat d’alumnes amb TEA, així doncs, del total de 260 alumnes que hi ha al centre 10 estan diagnosticats de TEA.  Aquest fet, m’ha donat l’oportunitat de conèixer una gran diversitat de casos de TEA amb diferents edats, famílies i graus del trastorn, amb tot el que això comporta: l’acció educativa específica, diferenciada i adaptada a les necessitats educatives de cada context.

 El que és cert, és que el TEA varia molt en funció del grau d’afectació de l’alumne i per aquest motiu, tal i com he pogut observar a l’escola, dins del TEA hi ha casos de deficiència mental severa o profunda, quadres on la deficiència mental és lleugera o moderada, i d’altres, amb una intel·ligència límit o “normal”.

Així doncs, què és el TEA?

El TEA és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix al llarg dels primers 3 anys de vida i pot estar associat (o no) a altres quadres. Les persones amb autisme presenten, com a característiques l’alteració qualitativa del desenvolupament en tres àrees funcionals principals, conegudes com la Triada de Wing (1979): 1) Relació; 2) comunicació i llenguatge; 3) flexibilitat mental i comportamental.

Dins del TEA trobem una classificació secundària en trastorns més específics, que podem observar en el diagrama següent:

Classificació de transtorns dins del TEA

Per últim, m’agradaria comentar que els casos vistos a l’escola concretament fan referència a Síndrome d’Asperger, Autisme i TGD no especificats. En aquests casos, tot i que el diagnòstic ens pot ajudar molt a encarar una intervenció psicopedagògica adequada, m’agradaria destacar la importància del context familiar. Així doncs, com a reflexió, vull destacar el paper de les famílies que en molts casos són la clau del desenvolupament i aprenentatge de l’alumne. L’acceptació de la malaltia, així com una actitud positiva són la base de l’estabilitat i equilibri que els infants amb TEA necessiten.

En la mateixa direcció, també m'agradaria anomenar el paper que realitzen els germans i germanes dels infants autistes. Per aquest motiu, us vull recomanar la visualització d'un curt d'animació, "Mi hermanito de la luna", que ens aproxima a la visió que  una nena té del seu germà autista. Us convido a reflexionar sobre com els germans perceben la seva diferència, com gestionen les emocions, com podem ajudar a evitar la frustració que senten, etc. 

Què se us acut?

Una escola inclusiva oberta a tothom

Avui m’agradaria parlar sobre les Unitats d’Suport a l’Educació Especial (USEE). Durant les últimes setmanes he pogut participar en la intervenció que realitza la meva tutora de pràctiques a les USEEs de l’escola. En el centre hi ha 3 USEEs: Proa (per cicle infantil), Timó (per cicle inicial i 3r de primària) i Popa (per 4t, i cicle superior), amb 8-10 alumnes per classe, una mestra d’EE i una educadora a temps complet. També hi ha un vetllador itinerant.  La USEE és un recurs que té com a objectiu afavorir la participació dels alumnes amb NEE en l’escola ordinària, tot promovent un model inclusiu.

Però, què entenem per inclusió? Inclusió és més que un mètode, una filosofia o una agenda d’investigació; és una forma de vida; es tracta de «viure junts»; consisteix a «donar la benvinguda a l’estranger que torna» i ser novament partícips de la totalitat. Senzillament creiem que la inclusió és una manera millor de viure. És el contrari de segregació i d’apartheid. La inclusió determina els llocs on vivim, on rebem l’educació, on treballem i on ens divertim. És canviar els nostres cors i els nostres valors.(Pearpoint i Forest, 1992:15)

Cal remarcar, per tant, que integració i inclusió no són sinònims, tot i que a vegades els utilitzem indistintament. La integració, fa referència a la “normalització” educativa dels nens amb discapacitat dins de l’escola ordinària, centrant-se en la importància de compartir un mateix espai educatiu. L’educació inclusiva, en canvi, no només defensa la convivència en un mateix espai educatiu, sinó que a més,  aposta per un model d’escola on tothom hi tingui cabuda, adaptant el context a les necessitats educatives dels alumnes. Així doncs, l’escola inclusiva ha de complir característiques següents:

• Centrar-se en les capacitats i punts forts de l’alumne, i no en les discapacitats i el diagnòstic.
• Significar un canvi en profunditat del sistema escolar i en els valors socials.
• Estar basada en principis d'equitat, cooperació i solidaritat.
• Acceptar la diferència, les individualitats i característiques personals com una riquesa.

El model inclusiu és un tret d’identitat que defineix l’escola, per aquest motiu, es prioritza l’escolarització dels alumnes amb NEE dins l’aula ordinària sempre que sigui possible.No obstant això, les característiques d'alguns alumnes no els permeten romandre la totalitat de les hores lectives a l'aula ordinària (com són casos d'Autisme, Síndrome X fràgil, retard mental, Síndrome de Seckel, Trastorns psicòtics, etc.) La CAD juntament amb l’EAP s’encarreguen de fer aquesta valoració i decidir quina és l'atenció educativa més adient a cada cas. La USEE facilita la realització d’aprenentatges més instrumentals, funcionals i terapèutics adaptats a les capacitats dels alumnes, promovent l'autonomia personal.

La meva tutora juntament amb les mestres de les USEEs realitzen Plans Individualitzats (PI) flexibles que s'adapten a cada alumne en funció de les seves necessitats.

L’alumnat d’USEE amb més dificultats també té un grup ordinari de referència amb qui participa en les sessions d’educació física, música, plàstica, biblioteca, menjador, activitats, excursions, sortides, colònies, festes, tallers, etc.

                                                                 Font: Descosido

Com aprenem les matemàtiques?

Una de les tasques que estic realitzat a l’escola és el suport educatiu a un alumne amb NEE  de quart de primària, dins de l’aula ordinària en l’assignatura de matemàtiques. M’agradaria fer referència a la manera en com es treballen les matemàtiques en aquesta classe ja que s’allunya de la metodologia tradicional basada en el llibre de text, que encara avui dia s’utilitza en moltes escoles públiques catalanes.

En aquest cas, la mestra utilitza una metodologia vivencial: pràctica i útil que parteix del context proper als alumnes. Aquesta metodologia té  molts avantatges ja que afavoreix la motivació dels alumnes, l’aprenentatge significatiu, el treball col·laboratiu en petit grup així com la resolució de problemes i cerca de respostes a través de la reflexió individual i conjunta, fomentant la creativitat, l’intercanvi d’idees i el consens entre els companys. 

Alguns exemples d'activitats realitzades són els següents:

A continuació us convido a escoltar el programa de Blog de Mestres dels Informatius de Catalunya Ràdio, on es visiten escoles i instituts de tot el país per descobrir noves propostes educatives. L’audio que us recomano s’anomena Matemàtiques pràctiques i útils i ens parla de l’experiència duta a terme a  l'Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu.

Els professors expliquen que la metodologia que utilitzen a l’àrea de matemàtiques, es basa en la pràctica i el treball col·laboratiu en petit grup. Per exemple, per treballar les àrees, parteixen de la qüestió “quants hi cabem?” i a partir d’aquí dedueixen i inventen maneres per poder mesurar l’àrea de diferents espais.

En la meva opinió, aquesta proposta comparteix un model educatiu molt semblant a la que  plantejava  anteriorment però en un nivell educatiu superior.  Crec que és molt positiu que els mestres creïn nous programes educatius i sobretot que els comparteixin a la xarxa per poder servir d’inspiració i estendre les bones pràctiques.

Podeu escoltar el fragment del programa en el següent link:

 - Informatius Catalunya Ràdio: Matemàtiques pràctiques i útils. 15/10/2015

Me lo contaron y lo olvidé; lo vi y lo entendí; lo hice y lo aprendí. (Confuccio)
 

L'assemblea de classe diu molt de l'escola

Avui m'agradaria parlar sobre una eina educativa molt normalitzada i integrada dins de la realitat escolar que amaga un gran potencial educatiu i de transformació social: l'Assemblea de classe. 

L’assemblea representa l’òrgan de participació dels alumnes en la realitat escolar, a través de la qual es fomenta una actitud crítica, activa, autònoma, col·laborativa, participativa i compromesa amb l’entorn. Tots els cursos realitzen les assemblees un cop per setmana al llarg d'una hora aproximadament. En aquest espai, és on els alumnes tenen l'oportunitat d'expressar-se i "dir la seva", tot seguint unes normes que asseguren l’orde, funcionament i coherència d'aquesta activitat.

Per començar, els alumnes mouen les cadires i les disposen en cercle per tal de crear un ambient que propiciï la comunicació i diàleg entre alumnes. Hi ha dos alumnes encarregats de gestionar l’assemblea: El moderador/a, és qui dona els torns de paraula, demana ordre i modera la reunió; el secretari/a, és qui escriu els acords presos i deixa constància escrita del que s’ha parlat en l'acta.

En segon lloc, durant l’assemblea s'aborden diferents temes:

• Els delegats de casse traslladen la informació pertinent als seus companys.
• Els alumnes poden:
  - expressar els seus problemes, conflictes, dubtes, qüestions, relacionades amb l'àmbit escola.
  - fer propostes sobre projectes o activitats que voldrien realitzar a l'escola.- felicitar als companys per les seves actituds i comportaments positius.

Per tot això, l'assemblea és una activitat que fomenta el diàleg entre iguals així com el tractament de valors democràtics i la participació ciutadana.

En el meu parer, podem dir que l'assemblea és el reflex del model pedagògic i metodològic de l'escola, definit en el PEC, que promou la  formació integral de l’alumnat, preparant-lo per a la vida, capacitant-lo per dialogar amb les interpretacions que els altres fan del món. Potenciant la capacitat crítica que ha de tenir qualsevol persona. Per tal d'aprendre i transmetre valors que afavoreixin el respecte, la tolerància, la col·laboració i la participació. l'assemblea afavoreix la socialització, la convivència, la responsabilitat que permet a l’alumnat actuar de manera autònoma des del seu desenvolupament personal. Així doncs, l’escola ha de mantenir el seu compromís d’educar en els valors democràtics i el respecte als Drets Humans malgrat les contradiccions socials que puguin aparèixer.

 “El uso total de la palabra para todos me parece un buen lema de bello sonido democrático, no para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo”.

(Gianni Rodari, 1983 )



Font: Rodari, G. (1983) GRAMMATICA DELLA FANTASIA.

Descobrint el perfil del psicopedagog a l'escola

Durant la primera setmana de pràctiques vaig endinsar-me en el coneixement i  descobriment de l'escola i les funcions que realitza la meva tutora de pràctiques.

La meva tutora és llicenciada en Psicologia, i tot i no estar contactada com a  psicopedagoga, sinó com a  mestra d'EE, realitza una feina força complexa i transversal equiparable a la del psicopedagog. Concretament les seva missió és:  Promoure una atenció psicopedagògica de qualitat als alumnes.

Després de observar la seva feina i fer-li una entrevista a la tutora he realitzat el següent diagrama explicatiu de les principals funcions que realitza:

Gràfica1: Les funcions del Psicopedagog del centre de pràctiques.