Com aprenem les matemàtiques?

Una de les tasques que estic realitzat a l’escola és el suport educatiu a un alumne amb NEE  de quart de primària, dins de l’aula ordinària en l’assignatura de matemàtiques. M’agradaria fer referència a la manera en com es treballen les matemàtiques en aquesta classe ja que s’allunya de la metodologia tradicional basada en el llibre de text, que encara avui dia s’utilitza en moltes escoles públiques catalanes.

En aquest cas, la mestra utilitza una metodologia vivencial: pràctica i útil que parteix del context proper als alumnes. Aquesta metodologia té  molts avantatges ja que afavoreix la motivació dels alumnes, l’aprenentatge significatiu, el treball col·laboratiu en petit grup així com la resolució de problemes i cerca de respostes a través de la reflexió individual i conjunta, fomentant la creativitat, l’intercanvi d’idees i el consens entre els companys. 

Alguns exemples d'activitats realitzades són els següents:

A continuació us convido a escoltar el programa de Blog de Mestres dels Informatius de Catalunya Ràdio, on es visiten escoles i instituts de tot el país per descobrir noves propostes educatives. L’audio que us recomano s’anomena Matemàtiques pràctiques i útils i ens parla de l’experiència duta a terme a  l'Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu.

Els professors expliquen que la metodologia que utilitzen a l’àrea de matemàtiques, es basa en la pràctica i el treball col·laboratiu en petit grup. Per exemple, per treballar les àrees, parteixen de la qüestió “quants hi cabem?” i a partir d’aquí dedueixen i inventen maneres per poder mesurar l’àrea de diferents espais.

En la meva opinió, aquesta proposta comparteix un model educatiu molt semblant a la que  plantejava  anteriorment però en un nivell educatiu superior.  Crec que és molt positiu que els mestres creïn nous programes educatius i sobretot que els comparteixin a la xarxa per poder servir d’inspiració i estendre les bones pràctiques.

Podeu escoltar el fragment del programa en el següent link:

 - Informatius Catalunya Ràdio: Matemàtiques pràctiques i útils. 15/10/2015

Me lo contaron y lo olvidé; lo vi y lo entendí; lo hice y lo aprendí. (Confuccio)
 

L'assemblea de classe diu molt de l'escola

Avui m'agradaria parlar sobre una eina educativa molt normalitzada i integrada dins de la realitat escolar que amaga un gran potencial educatiu i de transformació social: l'Assemblea de classe. 

L’assemblea representa l’òrgan de participació dels alumnes en la realitat escolar, a través de la qual es fomenta una actitud crítica, activa, autònoma, col·laborativa, participativa i compromesa amb l’entorn. Tots els cursos realitzen les assemblees un cop per setmana al llarg d'una hora aproximadament. En aquest espai, és on els alumnes tenen l'oportunitat d'expressar-se i "dir la seva", tot seguint unes normes que asseguren l’orde, funcionament i coherència d'aquesta activitat.

Per començar, els alumnes mouen les cadires i les disposen en cercle per tal de crear un ambient que propiciï la comunicació i diàleg entre alumnes. Hi ha dos alumnes encarregats de gestionar l’assemblea: El moderador/a, és qui dona els torns de paraula, demana ordre i modera la reunió; el secretari/a, és qui escriu els acords presos i deixa constància escrita del que s’ha parlat en l'acta.

En segon lloc, durant l’assemblea s'aborden diferents temes:

• Els delegats de casse traslladen la informació pertinent als seus companys.
• Els alumnes poden:
  - expressar els seus problemes, conflictes, dubtes, qüestions, relacionades amb l'àmbit escola.
  - fer propostes sobre projectes o activitats que voldrien realitzar a l'escola.- felicitar als companys per les seves actituds i comportaments positius.

Per tot això, l'assemblea és una activitat que fomenta el diàleg entre iguals així com el tractament de valors democràtics i la participació ciutadana.

En el meu parer, podem dir que l'assemblea és el reflex del model pedagògic i metodològic de l'escola, definit en el PEC, que promou la  formació integral de l’alumnat, preparant-lo per a la vida, capacitant-lo per dialogar amb les interpretacions que els altres fan del món. Potenciant la capacitat crítica que ha de tenir qualsevol persona. Per tal d'aprendre i transmetre valors que afavoreixin el respecte, la tolerància, la col·laboració i la participació. l'assemblea afavoreix la socialització, la convivència, la responsabilitat que permet a l’alumnat actuar de manera autònoma des del seu desenvolupament personal. Així doncs, l’escola ha de mantenir el seu compromís d’educar en els valors democràtics i el respecte als Drets Humans malgrat les contradiccions socials que puguin aparèixer.

 “El uso total de la palabra para todos me parece un buen lema de bello sonido democrático, no para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo”.

(Gianni Rodari, 1983 )



Font: Rodari, G. (1983) GRAMMATICA DELLA FANTASIA.