Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

Avui m’agradaria parlar sobre el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A l’escola hi ha un nombre força elevat d’alumnes amb TEA, així doncs, del total de 260 alumnes que hi ha al centre 10 estan diagnosticats de TEA.  Aquest fet, m’ha donat l’oportunitat de conèixer una gran diversitat de casos de TEA amb diferents edats, famílies i graus del trastorn, amb tot el que això comporta: l’acció educativa específica, diferenciada i adaptada a les necessitats educatives de cada context.

 El que és cert, és que el TEA varia molt en funció del grau d’afectació de l’alumne i per aquest motiu, tal i com he pogut observar a l’escola, dins del TEA hi ha casos de deficiència mental severa o profunda, quadres on la deficiència mental és lleugera o moderada, i d’altres, amb una intel·ligència límit o “normal”.

Així doncs, què és el TEA?

El TEA és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix al llarg dels primers 3 anys de vida i pot estar associat (o no) a altres quadres. Les persones amb autisme presenten, com a característiques l’alteració qualitativa del desenvolupament en tres àrees funcionals principals, conegudes com la Triada de Wing (1979): 1) Relació; 2) comunicació i llenguatge; 3) flexibilitat mental i comportamental.

Dins del TEA trobem una classificació secundària en trastorns més específics, que podem observar en el diagrama següent:

Classificació de transtorns dins del TEA

Per últim, m’agradaria comentar que els casos vistos a l’escola concretament fan referència a Síndrome d’Asperger, Autisme i TGD no especificats. En aquests casos, tot i que el diagnòstic ens pot ajudar molt a encarar una intervenció psicopedagògica adequada, m’agradaria destacar la importància del context familiar. Així doncs, com a reflexió, vull destacar el paper de les famílies que en molts casos són la clau del desenvolupament i aprenentatge de l’alumne. L’acceptació de la malaltia, així com una actitud positiva són la base de l’estabilitat i equilibri que els infants amb TEA necessiten.

En la mateixa direcció, també m'agradaria anomenar el paper que realitzen els germans i germanes dels infants autistes. Per aquest motiu, us vull recomanar la visualització d'un curt d'animació, "Mi hermanito de la luna", que ens aproxima a la visió que  una nena té del seu germà autista. Us convido a reflexionar sobre com els germans perceben la seva diferència, com gestionen les emocions, com podem ajudar a evitar la frustració que senten, etc. 

Què se us acut?

Una escola inclusiva oberta a tothom

Avui m’agradaria parlar sobre les Unitats d’Suport a l’Educació Especial (USEE). Durant les últimes setmanes he pogut participar en la intervenció que realitza la meva tutora de pràctiques a les USEEs de l’escola. En el centre hi ha 3 USEEs: Proa (per cicle infantil), Timó (per cicle inicial i 3r de primària) i Popa (per 4t, i cicle superior), amb 8-10 alumnes per classe, una mestra d’EE i una educadora a temps complet. També hi ha un vetllador itinerant.  La USEE és un recurs que té com a objectiu afavorir la participació dels alumnes amb NEE en l’escola ordinària, tot promovent un model inclusiu.

Però, què entenem per inclusió? Inclusió és més que un mètode, una filosofia o una agenda d’investigació; és una forma de vida; es tracta de «viure junts»; consisteix a «donar la benvinguda a l’estranger que torna» i ser novament partícips de la totalitat. Senzillament creiem que la inclusió és una manera millor de viure. És el contrari de segregació i d’apartheid. La inclusió determina els llocs on vivim, on rebem l’educació, on treballem i on ens divertim. És canviar els nostres cors i els nostres valors.(Pearpoint i Forest, 1992:15)

Cal remarcar, per tant, que integració i inclusió no són sinònims, tot i que a vegades els utilitzem indistintament. La integració, fa referència a la “normalització” educativa dels nens amb discapacitat dins de l’escola ordinària, centrant-se en la importància de compartir un mateix espai educatiu. L’educació inclusiva, en canvi, no només defensa la convivència en un mateix espai educatiu, sinó que a més,  aposta per un model d’escola on tothom hi tingui cabuda, adaptant el context a les necessitats educatives dels alumnes. Així doncs, l’escola inclusiva ha de complir característiques següents:

• Centrar-se en les capacitats i punts forts de l’alumne, i no en les discapacitats i el diagnòstic.
• Significar un canvi en profunditat del sistema escolar i en els valors socials.
• Estar basada en principis d'equitat, cooperació i solidaritat.
• Acceptar la diferència, les individualitats i característiques personals com una riquesa.

El model inclusiu és un tret d’identitat que defineix l’escola, per aquest motiu, es prioritza l’escolarització dels alumnes amb NEE dins l’aula ordinària sempre que sigui possible.No obstant això, les característiques d'alguns alumnes no els permeten romandre la totalitat de les hores lectives a l'aula ordinària (com són casos d'Autisme, Síndrome X fràgil, retard mental, Síndrome de Seckel, Trastorns psicòtics, etc.) La CAD juntament amb l’EAP s’encarreguen de fer aquesta valoració i decidir quina és l'atenció educativa més adient a cada cas. La USEE facilita la realització d’aprenentatges més instrumentals, funcionals i terapèutics adaptats a les capacitats dels alumnes, promovent l'autonomia personal.

La meva tutora juntament amb les mestres de les USEEs realitzen Plans Individualitzats (PI) flexibles que s'adapten a cada alumne en funció de les seves necessitats.

L’alumnat d’USEE amb més dificultats també té un grup ordinari de referència amb qui participa en les sessions d’educació física, música, plàstica, biblioteca, menjador, activitats, excursions, sortides, colònies, festes, tallers, etc.

                                                                 Font: Descosido

Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)

Des del primer dia que vaig arribar a l'escola i vam seure a parlarsobre com seria la meva estada de pràctiques (horaris, funcions, etc.), la meva tutora em va proposar que assistís a les reunions de la CAD. Aquestes es duen a terme quinzenalment, concretament els dimarts al matí un cop finalitzades les classes (a partir de les 12,30h). La CAD és l’espai on es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de l’alumnat, se'n fa un seguiment, es revisen  i es promouen canvis per millorar els resultats, etc. 

Els membres que formen part de la CAD són: la coordinadora d’EE i psicòloga (que fa la funció de psicopedagoga del centre), l’equip directiu, les mestres d’EE, els mestres de suport, educadors, el psicopedagog de l’EAP i esporàdicament els tutors involucrats en casos especials.

  

D’acord amb el Departament d’Ensenyament, la CAD té com a funcions principals:

• Concretar els criteris i prioritats que el centre estableix per l’atenció a la diversitat dels alumnes.
• Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades. 
• Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació a la diversitat i als alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la participació.
• Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb NEE i específiques, d’aquells que tenen dificultats per aprendre.
• Proposar els plans individualitzats (PI) i planificar les actuacions i reunions necessàries pel seu desenvolupament i concreció.
• Col·laborar en la construcció d’un marc de referència comú a nivell de centre per avançar en la inclusió i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a l’alumnat, segons les seves diferents necessitats. 

Més informació consultar document sobre atenció a la diversitat del Departament d'Ensenyament (Enllaç al document en PDF) 

El 6 d’octubre vaig poder acudir a la meva primera reunió de la CAD. Durant aquesta trobada es va tractar principalment un tema de relació amb les famílies:

Concretament es va abordar un cas amb una problemàtica en la relació escola-família d'un nen d'EE. Així doncs, la família es mostra en desacord amb les actuacions psicopedagògiques dutes  a terme per l'escola i demanden una nova intervenció i avaluació del cas per part de l'EAP. Des del centre, es creu que la família té problemes referents a l'acceptació de les NEE del nen i que necessiten suport acompanyament emocional per promoure la seva acceptació.

Descobrint el perfil del psicopedagog a l'escola

Durant la primera setmana de pràctiques vaig endinsar-me en el coneixement i  descobriment de l'escola i les funcions que realitza la meva tutora de pràctiques.

La meva tutora és llicenciada en Psicologia, i tot i no estar contactada com a  psicopedagoga, sinó com a  mestra d'EE, realitza una feina força complexa i transversal equiparable a la del psicopedagog. Concretament les seva missió és:  Promoure una atenció psicopedagògica de qualitat als alumnes.

Després de observar la seva feina i fer-li una entrevista a la tutora he realitzat el següent diagrama explicatiu de les principals funcions que realitza:

Gràfica1: Les funcions del Psicopedagog del centre de pràctiques.