Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

Avui m’agradaria parlar sobre el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A l’escola hi ha un nombre força elevat d’alumnes amb TEA, així doncs, del total de 260 alumnes que hi ha al centre 10 estan diagnosticats de TEA.  Aquest fet, m’ha donat l’oportunitat de conèixer una gran diversitat de casos de TEA amb diferents edats, famílies i graus del trastorn, amb tot el que això comporta: l’acció educativa específica, diferenciada i adaptada a les necessitats educatives de cada context.

 El que és cert, és que el TEA varia molt en funció del grau d’afectació de l’alumne i per aquest motiu, tal i com he pogut observar a l’escola, dins del TEA hi ha casos de deficiència mental severa o profunda, quadres on la deficiència mental és lleugera o moderada, i d’altres, amb una intel·ligència límit o “normal”.

Així doncs, què és el TEA?

El TEA és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix al llarg dels primers 3 anys de vida i pot estar associat (o no) a altres quadres. Les persones amb autisme presenten, com a característiques l’alteració qualitativa del desenvolupament en tres àrees funcionals principals, conegudes com la Triada de Wing (1979): 1) Relació; 2) comunicació i llenguatge; 3) flexibilitat mental i comportamental.

Dins del TEA trobem una classificació secundària en trastorns més específics, que podem observar en el diagrama següent:

Classificació de transtorns dins del TEA

Per últim, m’agradaria comentar que els casos vistos a l’escola concretament fan referència a Síndrome d’Asperger, Autisme i TGD no especificats. En aquests casos, tot i que el diagnòstic ens pot ajudar molt a encarar una intervenció psicopedagògica adequada, m’agradaria destacar la importància del context familiar. Així doncs, com a reflexió, vull destacar el paper de les famílies que en molts casos són la clau del desenvolupament i aprenentatge de l’alumne. L’acceptació de la malaltia, així com una actitud positiva són la base de l’estabilitat i equilibri que els infants amb TEA necessiten.

En la mateixa direcció, també m'agradaria anomenar el paper que realitzen els germans i germanes dels infants autistes. Per aquest motiu, us vull recomanar la visualització d'un curt d'animació, "Mi hermanito de la luna", que ens aproxima a la visió que  una nena té del seu germà autista. Us convido a reflexionar sobre com els germans perceben la seva diferència, com gestionen les emocions, com podem ajudar a evitar la frustració que senten, etc. 

Què se us acut?