Suport Educatiu Personalitzat (SEP)

Avui m’agradaria parlar del SEP, un recurs de suport educatiu impulsat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, de caràcter preventiu, que pretén disminuir el fracàs escolar a les escoles catalanes. Aquest recurs va adreçat a l’alumnat d’Educació Infantil i Primària amb dificultats d’aprenentatge específiques, concretament es treballen continguts referents a les àrees de llengües i matemàtiques. El SEP té la finalitat de contribuir a atendre les necessitats individuals d'aprenentatge de l’alumnat i fomentar la igualtat d’oportunitats. El recurs consisteix en la realització d’hores addicionals de reforç i suport educatiu en horari extraescolar ja sigui a l’inici o en finalitzar la jornada.

Per tal de decidir quins alumnes s’incorporen al SEP els tutors proposen quins alumnes de l’aula mostren més dificultats educatives, posteriorment, des de la CAD es decideix i prioritza aquells que més ho necessiten.

Aquest es el tercer curs que es realitza el SEP a l’escola on duc a terme les pràctiques,  i tot i que el primer any la implantació va ser precipitada i va originar forces crítiques per part del professorat actualment és un recurs que funciona satisfactòriament i del qual forces alumnes se’n beneficien. 

Font: Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. (2015) Documents per al'organització i la gestió delscentres (p.15)

CCOO. (2011) El Conflicte del Suport Educatiu Personalitzat.

El problema de l'acceleració en temps educatiu

Estem a mitjans de novembre i per tant a l’escola ja s’apropa el final del primer trimestre i tot el que això suposa: l’avaluació dels alumnes, l’elaboració d’informes, el seguiment del ritme d’aprenentatge, el grau de compliment de la programació preestablerta, etc. Per aquest motiu no és estrany veure a l’escola mestres que van de bòlid i que no paren de repetir el munt de coses que han de fer i el poc temps de que disposen per realitzar-les.

Aquest fenomen que he pogut observar a l’escola m’ha fet pensar en la importància de la gestió del temps a l’escola. Hi ha la concepció social que aprendre més coses, en el mínim de temps i com més aviat millor, és sinònim d’èxit escolar, però estem molt equivocats. Així doncs, aquest ritme que ens marquen paràmetres com el currículum escolar, el calendari, la temporització,  les programacions, etc. ens porta a una acceleració del temps escolar que provoca una sobrecàrrega en mestres i alumnes que pot derivar en estrès.

Malauradament en l’actualitat hi ha molts alumnes que a més de tenir un horari escolar planificat al detall, tenen el temps lliure recarregat d’activitats extraescolars, fet que els porta a viure a contrarellotge i a no poder gaudir del que fan en cada moment.

No obstant, hi ha solució a aquesta velocitat vertiginosa a la que la societat en ha empès  a viure. La clau està en aprendre a gaudir de la vida i assaborir el temps, i això hem de transmetre-ho a l’escola en la nostra tasca educativa perquè els nens i nenes aprenguin a viure i aprendre millor.

Existeixen moviments pedagògics com "Slow Education" que promouen aquest canvi de mentalitat a l’escola, és a dir, la desacceleració del ritme de l’escola per promoure l’aprenentatge significatiu.

Us recomano la lectura “d’Elogi a l’educació lenta” un llibre què ens obre les portes a aquest paradigma i ens dona les claus per a aplicar-ho en el nostre dia a dia a l’aula.

  "Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona." (Domènech, 2009)

FONT: Domènech, F. (2009). Elogi a l’educació lenta. Barcelona: editorialGRAÓ

Il·lustració: Frato, 2002,  Francesco Tonucci.

Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)

Des del primer dia que vaig arribar a l'escola i vam seure a parlarsobre com seria la meva estada de pràctiques (horaris, funcions, etc.), la meva tutora em va proposar que assistís a les reunions de la CAD. Aquestes es duen a terme quinzenalment, concretament els dimarts al matí un cop finalitzades les classes (a partir de les 12,30h). La CAD és l’espai on es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de l’alumnat, se'n fa un seguiment, es revisen  i es promouen canvis per millorar els resultats, etc. 

Els membres que formen part de la CAD són: la coordinadora d’EE i psicòloga (que fa la funció de psicopedagoga del centre), l’equip directiu, les mestres d’EE, els mestres de suport, educadors, el psicopedagog de l’EAP i esporàdicament els tutors involucrats en casos especials.

  

D’acord amb el Departament d’Ensenyament, la CAD té com a funcions principals:

• Concretar els criteris i prioritats que el centre estableix per l’atenció a la diversitat dels alumnes.
• Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades. 
• Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació a la diversitat i als alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la participació.
• Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb NEE i específiques, d’aquells que tenen dificultats per aprendre.
• Proposar els plans individualitzats (PI) i planificar les actuacions i reunions necessàries pel seu desenvolupament i concreció.
• Col·laborar en la construcció d’un marc de referència comú a nivell de centre per avançar en la inclusió i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a l’alumnat, segons les seves diferents necessitats. 

Més informació consultar document sobre atenció a la diversitat del Departament d'Ensenyament (Enllaç al document en PDF) 

El 6 d’octubre vaig poder acudir a la meva primera reunió de la CAD. Durant aquesta trobada es va tractar principalment un tema de relació amb les famílies:

Concretament es va abordar un cas amb una problemàtica en la relació escola-família d'un nen d'EE. Així doncs, la família es mostra en desacord amb les actuacions psicopedagògiques dutes  a terme per l'escola i demanden una nova intervenció i avaluació del cas per part de l'EAP. Des del centre, es creu que la família té problemes referents a l'acceptació de les NEE del nen i que necessiten suport acompanyament emocional per promoure la seva acceptació.

Descobrint el perfil del psicopedagog a l'escola

Durant la primera setmana de pràctiques vaig endinsar-me en el coneixement i  descobriment de l'escola i les funcions que realitza la meva tutora de pràctiques.

La meva tutora és llicenciada en Psicologia, i tot i no estar contactada com a  psicopedagoga, sinó com a  mestra d'EE, realitza una feina força complexa i transversal equiparable a la del psicopedagog. Concretament les seva missió és:  Promoure una atenció psicopedagògica de qualitat als alumnes.

Després de observar la seva feina i fer-li una entrevista a la tutora he realitzat el següent diagrama explicatiu de les principals funcions que realitza:

Gràfica1: Les funcions del Psicopedagog del centre de pràctiques.