Estem a mitjans de novembre i per
tant a l’escola ja s’apropa el final del primer trimestre i tot el que això
suposa: l’avaluació dels alumnes, l’elaboració d’informes, el seguiment del
ritme d’aprenentatge, el grau de compliment de la programació preestablerta,
etc. Per aquest motiu no és estrany veure a l’escola mestres que van de bòlid i
que no paren de repetir el munt de coses que han de fer i el poc temps de que
disposen per realitzar-les.
Aquest fenomen que he pogut
observar a l’escola m’ha fet pensar en la importància de la gestió del temps
a l’escola. Hi ha la concepció social que aprendre més coses, en el mínim
de temps i com més aviat millor, és sinònim d’èxit escolar, però estem molt
equivocats. Així doncs, aquest ritme que ens marquen paràmetres com el
currículum escolar, el calendari, la temporització, les
programacions, etc. ens porta a una acceleració del temps escolar que provoca una sobrecàrrega en mestres i
alumnes que pot derivar en estrès.
Malauradament en l’actualitat hi
ha molts alumnes que a més de tenir un horari escolar planificat al detall,
tenen el temps lliure recarregat d’activitats extraescolars, fet que els porta
a viure a contrarellotge i a no poder gaudir del que fan en cada moment.
No obstant, hi ha solució a aquesta velocitat vertiginosa a la que la
societat en ha empès a viure. La clau està
en aprendre a gaudir de la vida i assaborir el temps, i això hem de
transmetre-ho a l’escola en la nostra tasca educativa perquè els nens i nenes
aprenguin a viure i aprendre millor.
Existeixen moviments pedagògics com "Slow Education" que promouen
aquest canvi de mentalitat a l’escola, és a dir, la desacceleració del ritme de
l’escola per promoure l’aprenentatge significatiu.
Us recomano la lectura “d’Elogi a l’educació lenta” un llibre què
ens obre les portes a aquest paradigma i ens dona les claus per a aplicar-ho en
el nostre dia a dia a l’aula.
Il·lustració: Frato, 2002, Francesco Tonucci.
Considero que el problema es deu a un seguit de factors que provoquen que tot el sistema educatiu faci avançar els alumnes, sense moltes vegades mirar el seu nivell maduratiu que està.
ResponEliminaUn primer factor, recau en què sempre l'administració compara els resultats que tenen altres països europeus i internacionals, fent que busquin obtenir els mateixos resultats que els països amb més bones notes educatives, sense veure que hi ha altres factors que fan que tinguin aquests resultats . A més a més, les famílies comparen i busquen que els seus fills siguin els millors en tot, sense ser conscients que tenen uns fills amb unes virtuts i uns defectes que ho han d'assolir.
Un altre factor, és la gran diversitat que hi ha en les escoles, ja que provoca un gran nombre de nivells dins el grup classe. També, provoca que no podem donar les ajudes necessàries dins les aules, ja que no disposem de recursos ja siguin materials com humans per poder atendre a tots alumnes de la millor manera possible.
I per últim, i una mica contradictori, considero que molts agents educatius, volen que no es facin grans i per això, els hi fan tot ( per exemple: posar i treure jaqueta, vestir-se ... ), fet que no hi estic del tot d'acord.
És a dir, els podem fer créixer en autonomia i no passa res, sempre hi quan els hi donem el seu temps i espai.
Hola Anna, tal i com comentes, són molts els factors que incideixen en el desenvolupament i autonomia dels infants, el temps és un d'ells. Crec que com educadors hem de ser més reflexius en la nostra tasca i no deixar-nos portar per la corrent ni pel que sempre s'ha fet, sinó estem perduts, nosaltres, però sobretot els nostres alumnes.
ResponElimina