A mode de conclusió...

Ens trobem al final del primer període de pràctiques, després de gairebé tres mesos participant en la realitat educativa de l’escola,  ha arribat al moment de fer-ne la valoració. 

El primer que em plantejo en aquesta reflexió final és comprovar si he assolit els objectius i expectatives que em vaig plantejar en un moment inicial. Així doncs, podem dir que sí que s’han complert els quatre objectius preestablerts:

1. a l'inici la meva tutora de pràctiques em va acollir a l’escola com una professional més i em va introduir a la realitat i al context escolar de manera afectiva. Això em va permetre conèixer el perfil del psicopedagog escolar, ben aviat, així com, les funcions, finalitats, tasques i accions que desenvolupa en el centre. (per més informació veure l'entrada: Descobrint el perfil del psicopedagog a l'escola)

2. En segon lloc, he pogut viure en primera persona la realitat que envolta al psicopedagog, a través de l’observació, reflexió i participació en aquesta realitat, a mida que l’he anat coneixent i dominant.  D’aquesta manera les tasques en que he estat més involucrada han estat les relacionades amb:

• L’atenció directa als alumnes amb NEE (tant dins com fora de l’aula)
• L’atenció als alumnes en petit grup (dins de l’USEE)
• Mediació d'assemblees d’alumnes en l’espai de tutoria.
• Assistència a les reunions de la CAD.

3. En tercer lloc, he tingut l’oportunitat de conèixer, reflexionar i construir una visió crítica de la realitat escolar concreta. En aquest sentit, en el blog s’hi reflecteixen aquells aspectes metodològics que, en la meva opinió, son un model a seguir i representen una bona pràctica o activitat educativa. No obstant això, també hi ha crítiques a aspectes considerats negativament que perjudiquen al desenvolupament i aprenentatge dels alumnes. (com per exemple l’El problema de l'acceleració del temps educatiu).

4. Per últim, en relació a la meva perspectiva pròpia sobre la intervenció psicopedagògica, he de dir que aquesta experiència m’ha servit per reafirmar el perfil de psicopedagog com aquell agent educatiu que té l’objectiu de transformar l’escola per a posar-la al servei dels alumnes i no de la societat (com passa actualment). Per assolir aquest objectiu el psicopedagog fa intervencions concretes en un context concret (en el meu cas l’escola) per tal de anar canviant i millorant l’ensenyament escolar dia rere dia d’acord a les necessitats educatives dels infants.

Pel que fa al la meva implicació i actitud durant les pràctiques, crec que he donat el millor de mi per tal d’aprofitar aquesta oportunitat al màxim. Així doncs, mentre que en un primer moment em vaig mantenir més en un segon pla, per tal d’analitzar el context i conèixer el funcionament a  través de l’observació directa, posteriorment, he pogut intervenir en les diferents accions psicopedagògiques. M’ha agradat poder realitzar el suport individualitzat als alumnes amb TEA dins de l’aula, així com poder participar en sessions de suport en petit grup en les USEEs. He aprés molt del tracte directe amb els alumnes i he anat guanyant confiança en aquest sentit.  

Pel que fa als aspectes negatius i dificultats associades, m’agradaria comentar que he trobat a faltar conèixer com es realitza un procés de diagnòstic educatiu a través de tests estandarditzats. També m'ha mancat la possibilitat d'assistir a les reunions amb famílies, per tal de poder conèixer de primera mà com és la comunicació i l’intercanvi entre ambdós agents educatius. No obstant per temes de disponibilitat no ha estat possible.

A nivell general estic molt satisfeta de l’experiència viscuda, actualment estic molt motivada en el disseny de la intervenció psicopedagògica que durem a terme en el pràcticum 2. El tema de la intervenció es centrarà en els dos casos següents:

• Grup classe de 4t de primària: millora de les relacions socials i interpersonals entre companys a partir de la realització de d’un projecte d’educació emocional format per diverses sessions.
• Alumne amb TEA: Intervenció psicopedagògica en un dels ambits que mostra especial dificultats: Competències socials i emocionals.

Finalment, m’agradaria fer una representació gràfica d’aquestes conclusions finals, afegint un diagrama que representa el conglomerat d’aprenentatges realitzats en aquest pràcticum 1 i la interrelació entre aquests.

“Una prueba de lo acertado de la intervención educativa es la felicidad del niño” 
María Montessori (1870-1952)

Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

Avui m’agradaria parlar sobre el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A l’escola hi ha un nombre força elevat d’alumnes amb TEA, així doncs, del total de 260 alumnes que hi ha al centre 10 estan diagnosticats de TEA.  Aquest fet, m’ha donat l’oportunitat de conèixer una gran diversitat de casos de TEA amb diferents edats, famílies i graus del trastorn, amb tot el que això comporta: l’acció educativa específica, diferenciada i adaptada a les necessitats educatives de cada context.

 El que és cert, és que el TEA varia molt en funció del grau d’afectació de l’alumne i per aquest motiu, tal i com he pogut observar a l’escola, dins del TEA hi ha casos de deficiència mental severa o profunda, quadres on la deficiència mental és lleugera o moderada, i d’altres, amb una intel·ligència límit o “normal”.

Així doncs, què és el TEA?

El TEA és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix al llarg dels primers 3 anys de vida i pot estar associat (o no) a altres quadres. Les persones amb autisme presenten, com a característiques l’alteració qualitativa del desenvolupament en tres àrees funcionals principals, conegudes com la Triada de Wing (1979): 1) Relació; 2) comunicació i llenguatge; 3) flexibilitat mental i comportamental.

Dins del TEA trobem una classificació secundària en trastorns més específics, que podem observar en el diagrama següent:

Classificació de transtorns dins del TEA

Per últim, m’agradaria comentar que els casos vistos a l’escola concretament fan referència a Síndrome d’Asperger, Autisme i TGD no especificats. En aquests casos, tot i que el diagnòstic ens pot ajudar molt a encarar una intervenció psicopedagògica adequada, m’agradaria destacar la importància del context familiar. Així doncs, com a reflexió, vull destacar el paper de les famílies que en molts casos són la clau del desenvolupament i aprenentatge de l’alumne. L’acceptació de la malaltia, així com una actitud positiva són la base de l’estabilitat i equilibri que els infants amb TEA necessiten.

En la mateixa direcció, també m'agradaria anomenar el paper que realitzen els germans i germanes dels infants autistes. Per aquest motiu, us vull recomanar la visualització d'un curt d'animació, "Mi hermanito de la luna", que ens aproxima a la visió que  una nena té del seu germà autista. Us convido a reflexionar sobre com els germans perceben la seva diferència, com gestionen les emocions, com podem ajudar a evitar la frustració que senten, etc. 

Què se us acut?

Una escola inclusiva oberta a tothom

Avui m’agradaria parlar sobre les Unitats d’Suport a l’Educació Especial (USEE). Durant les últimes setmanes he pogut participar en la intervenció que realitza la meva tutora de pràctiques a les USEEs de l’escola. En el centre hi ha 3 USEEs: Proa (per cicle infantil), Timó (per cicle inicial i 3r de primària) i Popa (per 4t, i cicle superior), amb 8-10 alumnes per classe, una mestra d’EE i una educadora a temps complet. També hi ha un vetllador itinerant.  La USEE és un recurs que té com a objectiu afavorir la participació dels alumnes amb NEE en l’escola ordinària, tot promovent un model inclusiu.

Però, què entenem per inclusió? Inclusió és més que un mètode, una filosofia o una agenda d’investigació; és una forma de vida; es tracta de «viure junts»; consisteix a «donar la benvinguda a l’estranger que torna» i ser novament partícips de la totalitat. Senzillament creiem que la inclusió és una manera millor de viure. És el contrari de segregació i d’apartheid. La inclusió determina els llocs on vivim, on rebem l’educació, on treballem i on ens divertim. És canviar els nostres cors i els nostres valors.(Pearpoint i Forest, 1992:15)

Cal remarcar, per tant, que integració i inclusió no són sinònims, tot i que a vegades els utilitzem indistintament. La integració, fa referència a la “normalització” educativa dels nens amb discapacitat dins de l’escola ordinària, centrant-se en la importància de compartir un mateix espai educatiu. L’educació inclusiva, en canvi, no només defensa la convivència en un mateix espai educatiu, sinó que a més,  aposta per un model d’escola on tothom hi tingui cabuda, adaptant el context a les necessitats educatives dels alumnes. Així doncs, l’escola inclusiva ha de complir característiques següents:

• Centrar-se en les capacitats i punts forts de l’alumne, i no en les discapacitats i el diagnòstic.
• Significar un canvi en profunditat del sistema escolar i en els valors socials.
• Estar basada en principis d'equitat, cooperació i solidaritat.
• Acceptar la diferència, les individualitats i característiques personals com una riquesa.

El model inclusiu és un tret d’identitat que defineix l’escola, per aquest motiu, es prioritza l’escolarització dels alumnes amb NEE dins l’aula ordinària sempre que sigui possible.No obstant això, les característiques d'alguns alumnes no els permeten romandre la totalitat de les hores lectives a l'aula ordinària (com són casos d'Autisme, Síndrome X fràgil, retard mental, Síndrome de Seckel, Trastorns psicòtics, etc.) La CAD juntament amb l’EAP s’encarreguen de fer aquesta valoració i decidir quina és l'atenció educativa més adient a cada cas. La USEE facilita la realització d’aprenentatges més instrumentals, funcionals i terapèutics adaptats a les capacitats dels alumnes, promovent l'autonomia personal.

La meva tutora juntament amb les mestres de les USEEs realitzen Plans Individualitzats (PI) flexibles que s'adapten a cada alumne en funció de les seves necessitats.

L’alumnat d’USEE amb més dificultats també té un grup ordinari de referència amb qui participa en les sessions d’educació física, música, plàstica, biblioteca, menjador, activitats, excursions, sortides, colònies, festes, tallers, etc.

                                                                 Font: Descosido

Com aprenem les matemàtiques?

Una de les tasques que estic realitzat a l’escola és el suport educatiu a un alumne amb NEE  de quart de primària, dins de l’aula ordinària en l’assignatura de matemàtiques. M’agradaria fer referència a la manera en com es treballen les matemàtiques en aquesta classe ja que s’allunya de la metodologia tradicional basada en el llibre de text, que encara avui dia s’utilitza en moltes escoles públiques catalanes.

En aquest cas, la mestra utilitza una metodologia vivencial: pràctica i útil que parteix del context proper als alumnes. Aquesta metodologia té  molts avantatges ja que afavoreix la motivació dels alumnes, l’aprenentatge significatiu, el treball col·laboratiu en petit grup així com la resolució de problemes i cerca de respostes a través de la reflexió individual i conjunta, fomentant la creativitat, l’intercanvi d’idees i el consens entre els companys. 

Alguns exemples d'activitats realitzades són els següents:

A continuació us convido a escoltar el programa de Blog de Mestres dels Informatius de Catalunya Ràdio, on es visiten escoles i instituts de tot el país per descobrir noves propostes educatives. L’audio que us recomano s’anomena Matemàtiques pràctiques i útils i ens parla de l’experiència duta a terme a  l'Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu.

Els professors expliquen que la metodologia que utilitzen a l’àrea de matemàtiques, es basa en la pràctica i el treball col·laboratiu en petit grup. Per exemple, per treballar les àrees, parteixen de la qüestió “quants hi cabem?” i a partir d’aquí dedueixen i inventen maneres per poder mesurar l’àrea de diferents espais.

En la meva opinió, aquesta proposta comparteix un model educatiu molt semblant a la que  plantejava  anteriorment però en un nivell educatiu superior.  Crec que és molt positiu que els mestres creïn nous programes educatius i sobretot que els comparteixin a la xarxa per poder servir d’inspiració i estendre les bones pràctiques.

Podeu escoltar el fragment del programa en el següent link:

 - Informatius Catalunya Ràdio: Matemàtiques pràctiques i útils. 15/10/2015

Me lo contaron y lo olvidé; lo vi y lo entendí; lo hice y lo aprendí. (Confuccio)
 

Suport Educatiu Personalitzat (SEP)

Avui m’agradaria parlar del SEP, un recurs de suport educatiu impulsat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, de caràcter preventiu, que pretén disminuir el fracàs escolar a les escoles catalanes. Aquest recurs va adreçat a l’alumnat d’Educació Infantil i Primària amb dificultats d’aprenentatge específiques, concretament es treballen continguts referents a les àrees de llengües i matemàtiques. El SEP té la finalitat de contribuir a atendre les necessitats individuals d'aprenentatge de l’alumnat i fomentar la igualtat d’oportunitats. El recurs consisteix en la realització d’hores addicionals de reforç i suport educatiu en horari extraescolar ja sigui a l’inici o en finalitzar la jornada.

Per tal de decidir quins alumnes s’incorporen al SEP els tutors proposen quins alumnes de l’aula mostren més dificultats educatives, posteriorment, des de la CAD es decideix i prioritza aquells que més ho necessiten.

Aquest es el tercer curs que es realitza el SEP a l’escola on duc a terme les pràctiques,  i tot i que el primer any la implantació va ser precipitada i va originar forces crítiques per part del professorat actualment és un recurs que funciona satisfactòriament i del qual forces alumnes se’n beneficien. 

Font: Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. (2015) Documents per al'organització i la gestió delscentres (p.15)

CCOO. (2011) El Conflicte del Suport Educatiu Personalitzat.

El problema de l'acceleració en temps educatiu

Estem a mitjans de novembre i per tant a l’escola ja s’apropa el final del primer trimestre i tot el que això suposa: l’avaluació dels alumnes, l’elaboració d’informes, el seguiment del ritme d’aprenentatge, el grau de compliment de la programació preestablerta, etc. Per aquest motiu no és estrany veure a l’escola mestres que van de bòlid i que no paren de repetir el munt de coses que han de fer i el poc temps de que disposen per realitzar-les.

Aquest fenomen que he pogut observar a l’escola m’ha fet pensar en la importància de la gestió del temps a l’escola. Hi ha la concepció social que aprendre més coses, en el mínim de temps i com més aviat millor, és sinònim d’èxit escolar, però estem molt equivocats. Així doncs, aquest ritme que ens marquen paràmetres com el currículum escolar, el calendari, la temporització,  les programacions, etc. ens porta a una acceleració del temps escolar que provoca una sobrecàrrega en mestres i alumnes que pot derivar en estrès.

Malauradament en l’actualitat hi ha molts alumnes que a més de tenir un horari escolar planificat al detall, tenen el temps lliure recarregat d’activitats extraescolars, fet que els porta a viure a contrarellotge i a no poder gaudir del que fan en cada moment.

No obstant, hi ha solució a aquesta velocitat vertiginosa a la que la societat en ha empès  a viure. La clau està en aprendre a gaudir de la vida i assaborir el temps, i això hem de transmetre-ho a l’escola en la nostra tasca educativa perquè els nens i nenes aprenguin a viure i aprendre millor.

Existeixen moviments pedagògics com "Slow Education" que promouen aquest canvi de mentalitat a l’escola, és a dir, la desacceleració del ritme de l’escola per promoure l’aprenentatge significatiu.

Us recomano la lectura “d’Elogi a l’educació lenta” un llibre què ens obre les portes a aquest paradigma i ens dona les claus per a aplicar-ho en el nostre dia a dia a l’aula.

  "Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona." (Domènech, 2009)

FONT: Domènech, F. (2009). Elogi a l’educació lenta. Barcelona: editorialGRAÓ

Il·lustració: Frato, 2002,  Francesco Tonucci.