Avui m’agradaria parlar sobre el
Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A l’escola hi ha un nombre força elevat d’alumnes
amb TEA, així doncs, del total de 260 alumnes que hi ha al centre 10 estan diagnosticats
de TEA. Aquest fet, m’ha donat l’oportunitat
de conèixer una gran diversitat de casos de TEA amb diferents edats, famílies i
graus del trastorn, amb tot el que això comporta: l’acció educativa específica,
diferenciada i adaptada a les necessitats educatives de cada context.
El que és cert, és que el TEA varia molt en
funció del grau d’afectació de l’alumne i per aquest motiu, tal i com he pogut
observar a l’escola, dins del TEA hi ha casos de deficiència mental severa o
profunda, quadres on la deficiència mental és lleugera o moderada, i d’altres,
amb una intel·ligència límit o “normal”.
Així doncs, què és el TEA?
El TEA és un trastorn d’origen
neurològic i que generalment apareix al llarg dels primers 3 anys de vida i pot
estar associat (o no) a altres quadres. Les persones amb autisme presenten, com
a característiques l’alteració qualitativa del desenvolupament en tres àrees
funcionals principals, conegudes com la Triada de Wing (1979): 1) Relació; 2) comunicació
i llenguatge; 3) flexibilitat mental i comportamental.
Dins del TEA trobem una classificació secundària en trastorns
més específics, que podem observar en el diagrama següent:
![]() |
Classificació de transtorns dins del TEA |
Per últim, m’agradaria comentar que els casos vistos a l’escola
concretament fan referència a Síndrome d’Asperger, Autisme i TGD no
especificats. En aquests casos, tot i que el diagnòstic ens pot ajudar molt a
encarar una intervenció psicopedagògica adequada, m’agradaria destacar la importància
del context familiar. Així doncs, com a reflexió, vull destacar el paper de les
famílies que en molts casos són la clau del desenvolupament i aprenentatge de l’alumne.
L’acceptació de la malaltia, així com una actitud positiva són la base de l’estabilitat
i equilibri que els infants amb TEA necessiten.
En la mateixa direcció, també m'agradaria anomenar el paper que realitzen els germans i germanes dels infants autistes. Per aquest motiu, us vull recomanar la visualització d'un curt d'animació, "Mi hermanito de la luna", que ens aproxima a la visió que una nena té del seu germà autista. Us convido a reflexionar sobre com els germans perceben la seva diferència, com gestionen les emocions, com podem ajudar a evitar la frustració que senten, etc.
Què se us acut?
Què se us acut?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPerdó he refet el comentari...
ResponEliminaHola bona tarda!!
Jo vaig treballar amb una nena amb TGD que tenia de manera comòrbida TEA, o com dic jo col.lateralment, vaig fer molts cursets, vam treballar molt ella i jo, totes dues vam aprendre, però va ser una mica durillo.
Quan a la importància dels germans totalment d'acord, ella tenia una germana bessona (moltes vegades vam còrrer el risc de comaparar-la), i una germana més gran, i totes dues la vana ajudar molt en les seves relacions socials.
Pel que fa al vídeo, m'ha agradat molt, i jo us vull pasar un altre link amb un curt que es diu ACADEMIA DE ESPECIALISTES, on explica de maenra entenedora i gràfica en què consisteix aquest trastorn:
https://www.youtube.com/watch?v=tA6bpAp2Xl4